El farratge proporciona múltiples beneficis nutricionals que són imprescindibles per als animals de granja.

Els farratges són una font important denergia, necessària per a les activitats diàries i el creixement dels animals. La digestió daquests aliments contribueix a mantenir la vitalitat del bestiar.

La fibra és fonamental per al funcionament correcte del sistema digestiu. Una bona aportació de farratge assegura una adequada motilitat intestinal i promou la salut digestiva.

Els farratges, especialment aquells com l’alfals, són rics en proteïnes. Aquestes són necessàries per al creixement muscular i la producció de llet en remugants.

La qualitat del farratge influeix notablement en el rendiment de diferents tipus de bestiar.

Els remugants depenen estretament de farratges d’alta qualitat. Una dieta equilibrada de farratge millora la producció de llet i el creixement en bestiar com a vaques i ovelles.

El farratge també beneficia altres animals, com cavalls i porcs, aportant les fibres i nutrients necessaris per al seu creixement i activitat.

El farratge fresc consisteix en herba que creix de forma natural a praderies o camps. És una font primordial de nutrients i aigua, i és una de les formes més naturals d’alimentació per als cavalls.

Avantatges del farratge fresc
• Altíssim contingut d’humitat, cosa que ajuda a mantenir la hidratació del cavall.
• Proporciona una varietat de nutrients essencials, com ara fibra, vitamines i minerals.
• Estimula el comportament natural de pasturatge, contribuint al benestar psicològic del cavall.

Cura i maneig
És vital assegurar-se que el farratge fresc estigui lliure de pesticides, productes químics i contaminants. A més, es recomana rotar les pastures per evitar el sobrepastura i garantir la regeneració de l’herba.

El fenc és farratge sec produït a partir d’herba tallada i assecada. Depenent de la composició, el fenc pot ser una font valuosa de nutrició.

Geno de lleguminoses

Aquest tipus de fenc, que inclou espècies com l’alfals, és ric en proteïnes i calci. És especialment útil a l’alimentació de cavalls en treball intensiu o en gestació.

Geno de gramínies

Generalment, aquest fenc té menor contingut en proteïnes, però és abundant en fibra, cosa que beneficia la salut digestiva dels cavalls. És adequat per a cavalls de pes normal que no fan gran exercici.

Factors que afecten la qualitat del fenc

• El temps de tall: Tallar al moment òptim maximitza la qualitat i el contingut nutricional.
• El mètode d’assecatge: Un assecat adequat prevé la floridura i preserva els nutrients.
• Emmagatzematge: S’ha de dur a terme a llocs secs i protegits per evitar la degradació.

El henolatge és un procés que involucra la fermentació d’herba fresca. Aquesta forma de farratge humit pot ser més atractiva per als cavalls a causa del seu sabor.

Procés de producció

Es talla l’herba i es compacta en una sitja, on es permet que fermenti sota condicions controlades. És fonamental evitar l’exposició a l’oxigen per garantir l’efectivitat del procés.

Beneficis de l’henolatge

• Alta palatabilitat, cosa que facilita el consum per part dels cavalls.
• Major retenció de nutrients en comparació del fenc sec.
• Contribueix a una millor salut digestiva a causa del contingut d’humitat.

Els agricultors són la pedra angular del mercat de cereals. S’encarreguen de cultivar i collir els diferents tipus de cereals, aportant així la matèria primera necessària per a la comercialització.

Tècniques de Cultiu
Les tècniques utilitzades per cultivar cereals varien en funció de les condicions climàtiques, del tipus de cereal i dels recursos disponibles. Pràctiques com la rotació de cultius, la sembra en condicions òptimes i el maneig de sòl són fonamentals per maximitzar la producció. Cada tècnica busca no només augmentar el rendiment, sinó també preservar la salut del sòl i minimitzar-ne l’impacte ambiental.
Llavors i fertilitzants
Lelecció de llavors adequades és crucial per al rendiment dels cultius. Els agricultors solen optar per varietats millorades que ofereixin majors rendiments i resistència a plagues. D’altra banda, l’ús de fertilitzants contribueix a enriquir el terra i assegurar que els cultius obtinguin els nutrients necessaris per créixer de manera saludable. Tot i això, és vital utilitzar aquestes substàncies de manera controlada per evitar la contaminació de l’entorn.

Els intermediaris i comercialitzadors actuen com a enllaç entre els productors i el mercat. La seva funció és vital per facilitar la compra i la venda de cereals, portant el producte des del camp fins al consumidor final.

Compra i Venda Directa
La compra i venda directa permet que els agricultors ofereixin els seus productes sense intermediaris, cosa que pot resultar en millors preus per a les dues parts. Aquesta modalitat és especialment valorada per petits productors que busquen maximitzar-ne els beneficis.
Contractes a Futur
Els contractes de futur són acords que permeten als productors assegurar un preu per als seus cereals abans de la collita. Això els atorga més seguretat en un mercat volàtil, permetent planificar la seva producció i gestionar riscos financers.
Compra Condicional
La compra condicional és una opció que facilita l’adquisició de cereals a les empreses o agricultors que no disposen del capital necessari en el moment de la compra. En aquesta modalitat, el pagament es realitza una vegada que el cereal ha estat venut, cosa que brinda flexibilitat financera en les transaccions.

Els distribuïdors i majoristes són responsables d’enviar grans volums de cereals als detallistes i altres compradors. La seva tasca és essencial per a la logística del mercat, assegurant que els cereals arribin als punts de venda en condicions òptimes.

Emmagatzematge i Conservació
L’emmagatzematge dels cereals és un aspecte crític ja que una conservació inadequada pot afectar la qualitat del producte. Els majoristes solen comptar amb sitges i magatzems dissenyats per protegir els cereals de factors com la humitat, plagues i contaminants, assegurant que mantinguin les propietats nutricionals fins a la venda.
Logística i Transport
La logística i el transport són fonamentals per al flux eficient de cereals al mercat. S’utilitzen diferents mètodes de transport, com ara camions i vaixells, depenent de la localització geogràfica i del volum de producte. Una bona logística no només optimitza la distribució, sinó que també redueix costos i temps de lliurament.

La producció d’alfals a Catalunya és significativa i representa un component clau de l’agricultura regional. El 2020, l’alfals va ser el cultiu farratger més important a la comunitat, representant el 23% del volum total de producció de cultius herbacis, amb una producció de 1.365.400 tones i una superfície dedicada de 33.292 hectàrees.

La major part d’aquesta producció, al voltant del 65%, es concentra a les comarques del Segrià, el Pla d’Urgell i la Noguera.
Catalunya és també un important centre de transformació, ja que el 85% de l’alfals produït a la regió és deshidratada per la indústria local, cosa que reforça el seu paper en l’exportació internacional.

Per a la campanya 2024-2025, s’estima un creixement de la producció de farratges deshidratats a Catalunya del 25%.
A més, la superfície destinada a farratges a Espanya es preveu que augmenti més de 106.000 hectàrees, un increment del 9% respecte a l’any anterior, cosa que també beneficiarà Catalunya.

Castella i Lleó es destaca per la seva alta producció d’alfals, especialment de forma deshidratada. Els amplis camps i les bones pràctiques agronòmiques permeten obtenir farratges de qualitat superior. La diversificació de cultius en aquesta regió també afavoreix la rotació i millora el sòl.

Andalusia és una altra de les principals zones productores d’alfals a Espanya. L’alta temperatura i la disponibilitat d’aigües subterrànies propicien un clima adequat per al cultiu. Això es tradueix en farratges abundants i nutritius, utilitzats principalment en lalimentació de bestiar lleter.

Navarra i Aragó estan emergint com a productors clau d’alfals, tant convencional com ecològica. La variabilitat en els climes i els sòls permet experimentar amb diferents tipus d’alfals, maximitzant la producció per satisfer les demandes del mercat. Les dues regions inverteixen en tècniques sostenibles i adaptatives per millorar la producció a llarg termini.